L’efectivitat del València en els primers 20 minuts del 2n temps decanta el partit al seu favor
Un intens mes de març, amb jornades per 4 setmanes consecutives, ens duu ja molt a prop de la fi de la competició de Divisió de Honor B en esta temporada tan atípica. Almenys pel que fa a la porció que es juga en format lliga. Les eliminatories de la fase d’ascens són ja figues d’altre paner. Tan de bo l’any vinent per estes dates encara estiguem amb opcions en la lluita d’aconseguir plaça per a l’ascens.
Esta temporada només havíem enllaçat 4 setmanes succesives jugant quan concatenàrem la 10a jornada amb La Vila, els partits ajornats de la 8a i la 9a (Sant Cugat i Poble Nou) i l’última jornada, l’11a, amb Tatami. Amb un excel.lent registre: 3 victòries en 4 partits.
La sèrie de març no ha estat tan propícia. Només hem guanyat 1 dels 4 encontres disputats. Se’ns quedarà la espineta clavada de la jornada inaugural d’esta 2a fase, de no haver tret profit del nostre desplaçament a Sant Cugat, d’haver perdut la iniciativa i el control d’aquell partit. Això sí, la victòria arribava dissabte passat, en la visita a Quatre Carreres de L’Hospitalet en la 15a jornada.
Començaren anotant ben prompte els del Barcelonés aprofitant un colp de càstig: 0-3 en el minut 2 de partit, el qual havia mamprés presentant gran igualtat entre els 2 equips.
La nostra replica no es féu esperar. Minut 8. Alejandro García aprofita una imprecisió en el passe de l’equip hospitalenc, arreplega el baló i inicia la carrera aproximadament en 40 de L’Hospitalet. Rep el recolçament de Fran Osete, qui li la tornarà a Alejandro Garcia. Este serà placat ja molt a prop de la línia de marca dels catalans. Théo Traver treu el baló del ruck cap a Pablo Lammertyn que arribava amb el total convenciment d’entrar ja a posar l’oval a dins de la zona de marca. Assaig! Amb la transformació a càrrec d’Alberto Vidal ens avancem: 7-3.
Continuava sent una lluita molt parella, però en el minut 16, després de treballar unes quantes fases amb la seua davantera, connecten els seus mitjos i l’apertura troba l’entrada veloç del seu 2n centre. Este troba l’espai per escapar-se i, encara que un pèl justet de forces, entra en la nostra zona de marca i assaja. El seu saguer no transformà, colpejant l’oval el pal. Encara i tot es posaven per davant en el marcador per la mínima: 7-8.
Per molts minuts el València aconsegueix dur la iniciativa i mantenir un clar domini. Des d’una melé guanyada amb introducció nostra a prop del lateral esquerre iniciem la jugada que ens proporcionara el 2n assaig. La línea de 3/4 dins la 22 rival trasllada el baló cap a l’obert fins arribar a ‘Nano’ Aguilar a l’altre lateral. És placat i del ruck resultant la nostra línia torna a traslladar el baló de tornada al lateral esquerre. Allí Álex García es recolza amb Renzo Gardonio que només pot ser placat molt a prop ja de la zona de marca hospitalenca. L’eixida del ruck la protagonitza Miki Franchino arribant d’un salt a posar el baló en la zona de marca dels visitants. La patada d’Alberto Vidal buscant la transformació, ben centrada, es queda curta. 12-8, minut 26.
Continuàvem jugant majorment en la meitat de camp de L’Hospitalet, però la seua forta defensa i les nostres imprecisions en el joc a la mà ens impedien concretar el nostre domini. Fins que en el minut 39 Théo Traver connecta en l’eixida d’un ruck amb Alberto, este troba l’entrada fulgurant de ‘Nano’, qui es recolza amb Nicolás Anglés. El nostre ala, adherit al lateral dret en la seua carrera, projecta amb el peu l’oval cap a la zona de marca dels catalans i Fran Osete, amb la seua portentosa velocitat, s’avançà a tots donant alcanç al baló i assajant. Alberto transformà: 19-8.
L’Hospitalet va realitzar un postrer intent. No vulgueren renunciar a acurtar la distància en el marcador abans del descans. Pressionaren la seua patada, defensaren amb molta intensitat, aconseguiren la posesió, enllaçaren unes fases i quan jugaren amb la línea i semblava que assolien la superioritat per l’obert, una impresició en el passe els féu perdre el baló pel lateral. I així acabà el primer temps, amb l’electrònic marcant el ja esmentat 19-8.
En l’inici de la represa potser visquérem els 20 minuts més dolços de tota la temporada. Començàrem guanyant amb claredat una melé en contra amb Pablo llançant-se a sobre del baló en quant quedà al descobert, el conduí uns metres i fou placat. Théo Traver el treia del ruck connectant amb Alberto i este li’l lliurava a Osete, qui trobava l’entrada decidida d’Arnau Andrés, recentment incorporat al joc com a centre. La seua carrera era recolzada per ‘Nano’, qui acabà per rebre l’oval i assajà. Alberto no aconseguí la transformació: 24-8.
Però en pocs minuts el València assajà en 4 ocasions més per mitjà de Diego Sánchez (intercepció en la 22 rival), Théo Traver (recolzant eslàlom de 60 m d’Osete), ‘Nano’ (alcançant en zona de marca visitant el baló projectat per patada de Traver) i Osete (jugada de la línia duta des de 40 pròpia). El saguer i el 2n centre ho feien per segona vegada en el partit. Alberto transformà 3 dels assajos. Així el marcador arribava a un aclaparador 50-8, fruit d’eixos prodigiosos 20 minuts de joc d’una 3/4 veloç i precisa.
En els minuts restants continuà majorment el nostre domini però ja no aconseguírem traure-li més profit, tornant a mostrar-nos un pèl imprecisos. Pel contrari ells, que no defalliren en el seu esperit lliutador encara i tot la bretxa en el marcador, en una de les poques ocasions que s’espolsaren la nostra pressió, acabaren per assajar per mitjà del seu saguer. La transformació no fou completada: 50-13 acabà sent el marcador final.
Encara que fou un partit ben igualat en el primer temps el València sumà 5 punts més en el seu caseller en aconseguir el bonus ofensiu. I és que la inspiració dels primers 20 minuts del segon temps ens dugué a assistir a tot un recital. I l’avantatge aconseguit ja marcà profundament el signe del partit, fent que l’entrega de L’Hospitalet fóra infructuosa.
Per a l’últim partit de la 2a fase haurem d’esperar al cap de setmana dels 10 i 11 d’abril. Serà contra el Fénix a Saragossa.
Salut i Rugbi.
