El València conclou la seua participació esta temporada en Divisió d’Honor B amb una meritòria derrota enfront el Fénix.
Hem de començar donant l’enhorabona a tots els artífexs de la gran temporada que ha completat el València, havent demostrat un evident creixement esportiu i acumulant una experiència que, sent un grup tan jove, només ens pot fer albirar que el marge de millora pot ser significatiu.
Posem fi així a una temporada en la qual hem superat les expectatives, havent jugat la segona fase en el grup dels 6 primers classificats i ocupant finalmente la 5a plaça, a sols 1 punt del 4rt lloc, Sant Cugat. I per davant ja només la tríada d’equips favorits a la fase d’ascens, quasi inexpugnables.
En esta 16ª jornada l’encontre era a domicili en terreny del Fénix, un d’eixos 3 potents conjunts. I que l’assalt a la plaza saragossana estiguera a punt de consumar-se és exemple del què comentàvem. De fet l’ajustada i digna derrota tingué un regust agredolç, per com d’a prop estigué la possibilitat de victòria. El partit començà amb cert domini del Fénix. En els primers minuts es jugava majorment en la nostra meitat del terreny i ells poseien l’oval per més temps. Però les imprecisions els privaven d’estrenar el marcador. I quan el València recuperava el baló també patia del mateix mal i no aconseguia inquietar als aragonesos. Així acabà arribant el primer assaig local. Corria el minut 16. Després d’insistir la seua davantera al llarg d’unes quantes fases, ben defeses pels nostres molt a prop ja de la línia de marca, obriren el joc cap a l’obert fent entrar en la dinàmica als seus 3/4s. Traslladaren prest l’oval cap al lateral dret i allí trobaren la superioritat i l’espai per entrar dins la nostra zona de marca i assajar. No aconseguiren la transformació: 5-0.
El València donà la réplica només 6 minuts més tard. Guanyàrem el nostre servei de lateral dins de la 22 rival i es formà el maul. En un primer instant semblà que ens farien retrocedir, però ens reférem i avançàrem. El portador acabà placat. Guanyem el ruck. Amb la següent fase arribem a 5 saragossana. Cometen una infracció i posem l’oval en joc amb rapidesa, sorprenent-los. El nostre capità, Pablo Lammertyn, recolzà el baló en la zona de marca. Alberto Vidal no aconseguí transformar. Així que només poguérem igualar-los: 5-5.
Només 2 minuts més tard (24) tornàrem a assajar. Lateral en camp propi que guanyem amb el palmeig del saltador. L’oval viatja amb celeritat de mans en mans dels nostres 3/4s. Rep ‘Nano’ Aguilar dins de la nostra 22, finta l’entrega, una passa lateral i amb la seua carrera trenca la primera cortina defensiva. En 50 lliura el baló a Alejandro García qui li recolçava la carrera. I serà el nostre ala qui anote els 5 tantos. 5-10. Alberto tornà a errar la patada de transformació. Malauradament dissabte passat no es manejà amb la seguretat d’altres dies en este apartat.
El Fénix arribà a l’encontre amb la seguretat d’haver aconseguit per avançat la classificació a la fase d’ascens. Esta circumstància els havia permés donar descans a alguns dels seus habituals. Aleshores les forces estaven més igualades i el València estava decidit a no deixar passar l’oportunitat d’imposar-se a Saragossa. Minut 35. Altre servei de lateral. A només 5 metres de la línia de marca aragonesa. Guanyem la touche i el maul acaba entrant en la seua zona de marca. És Santiago Bañol qui posa l’oval. 5-15. La patada de transformació se li tornava a resistir a Alberto. I eixe fou el marcador que assenyalava l’electrònic en el descans.
En la represa continuà la lluita igualada entre els 2 equips. Però és el Fénix el que en el minut 58 aprofita una melé a 5 per a assajar en la nostra zona de marca. Amb la transformació els saragossans acurten distàncies fins un 12-15.
Només 6 minuts més tard (64) els seus davanters novament protagonitzen un assaig. Esta vegada no és des d’una formació fixa. Enllaçaren diverses fases ja molt a prop de marca i un d’ells tragué el baló del ruck projectant-se amb un salt a posar el baló. Transformen i ens avancen al marcador: 19-15.
No era el moment d’afluixar la corda. El València havia estat molt a prop i encara quedava temps de partit. Així arribàvem al minut 75. Una jugada que anàvem enllaçant fase rere fase amb la davantera ja dins de 5 del Fénix i no trobàvem l’escletxa. Axel Vallet canvià l’estratègia connectant amb Alberto qui buscà amb una patada creuada molt mesurada l’entrada de Diego Sánchez. Assaig en el banderí dret. Alberto tornà a errar la transformació. Cal dir que algunes patades, com esta, estaven molt escorades. Tornàvem a estar per davant: 19-20.
Fregàvem la victòria per la mínima. Però un colp de càstig al seu favor en el minut 79 els permeté tirar a pals, amb encert, i retrucar-nos amb un 22-20.
Encara tindríem una última oportunitat, en el postrer instant, en el peu d’Alberto. Ara érem nosaltres els que teníem la possibilitat d’anotar una patada a pals per una indisciplina aragonesa. Llunyana, des de 50. Colpejà amb la potència necessària però lleugerament desviada. Així que no pogué ser. Com ja hem dit, marcador final: 22-20.
Derrota curta, que ens deixava alhora penant per la victòria que se’ns escapava com esperançats i il.lusionats en el futur més immediat: una temporada 2021-2022 on puguem competir brillantment, millorant el nostre concurs en Divisió d’Honor B d’enguany. Tant de bo siga així.
Salut i rugbi.
#SomRugbyValencia #todossumamos #TotsSumem
Rugby Club Valencia
Desde 1966
